sábado, 15 de enero de 2011

Soy perro (Sóc gos)

Me preguntaba si yo sería perro
porque, sinceramente, de gato
no me veo para nada la pinta.
El gato es de lengua diminuta,
mezquina reseca y rasposa,
se la vive pasando por el pelo,
y nunca la lleva como el perro,
así, colgando afuera de la boca
y chorreando litros de baba
nada mas que de la pura alegría
que le causa ser tan pelotudo
como para ir a buscar al galope
setecientas veces el mismo palo
que el dueño le tira lejiiiiísimos
así se lo trae de nuevo a los pies
otras setecientas veces
con las orejas todas desordenadas
como si fuera la última misión
tan noblemente monótona
como estúpidamente ajetreada
que ha de cumplir sobre la tierra.


Em preguntava si jo seria gos
perquè, sincerament, de gat
no em veig per res l‘aspecte.
El gat és de llengua diminuta,
mesquina resseca i aspra,
la hi viu passant pel pèl,
i mai la porta com el gos,
així, penjant fora de la boca
i degotant litres de bava
gens mes que de la pura alegria
que li causa ser tan tocacollons
com per anar a buscar al galop
set-centes vegades el mateix pal
que l'amo li tira molt lluny
així l'hi porta de nou als peus
altres set-centes vegades
amb les orelles totes desordenades
com si fos l'última missió
tan noblement monòtona
com estúpidament atrafegada
que ha de complir sobre la terra.

martes, 11 de enero de 2011

A veces (De vegades)

Me olvidé por completo
que todas las mujeres
se miran al espejo
y samtaims me parece
que es una tontería
el mirarse al espejo
y no mirar el día.

Mi abuelo se afeitaba
sin mirarse al espejo
en un cacho de espejo
que rompió el infortunio
y el ató con un hilo
de suerte a las ramas
del jacarandá.

Mi abuelo se afeitaba
sin mirarse al espejo
levantando la pera
con un palmo de espuma
y mirando la lluvia
de florcitas celestes
que era lo importante.

Me olvidé por completo
que todas las mujeres
se miran al espejo
y samtaims me parece
que es una tontería
el mirarse al espejo
y no mirar el día.


Em vaig oblidar per complet
que totes les dones
es miren al mirall
i samtaims em sembla
que és una ximpleria
el mirar-se al mirall
i no mirar el dia.

El meu avi s'afaitava
sense mirar-se al mirall
en un tros de mirall
que va trencar l'infortuni
i el va lligar amb un fil
de sort a les branques
del jacarandá.

El meu avi s'afaitava
sense mirar-se al mirall
aixecant el mentó
amb un pam d'escuma
i mirant la pluja
de petites flors blau clar
que era l'important.

Em vaig oblidar per complet
que totes les dones
es miren al mirall
i samtaims em sembla
que és una ximpleria
el mirar-se al mirall
i no mirar el dia.